5.02.2008

Visita a l'Ateneu Candela de Terrassa: May Day, la Revolta dels Precaris

.


A les 12 del matí, quatre ressacosos que encara tenien les neurones corrent pel “paster” però amb una energia i unes ganes de viure i trencar la rutina al·lucinants, s’han trobat davant de la torratxa per participar en la primera excursió del CSA a l’ateneu Candela.

Un mural màgic i preciós a la porta, ens dóna la benvinguda en aquest fabulós espai de treball, en aquesta verdadera màquina de guerra. L’acollida que rebem per part de les persones no és menys agradable, ràpidament ens obliguen a sentir-nos com a casa. Tela! Ens quedem pasmats a mesura que anem descobrint l’espai que ens estan ensenyant. No tenim ni esma per fer preguntes o comentar amb la Carla la distribució de l’espai; estem bocabadats. Bar, sala cooperativa, sala d’ordinadors, espai polivalent, oficines de drets socials... tot decorat amb grans murals i quadres pintats a les parets. El tripi comença a ser descomunal quan ens obren la porta del Postscriptum, la ràdio de l’Ateneu Candela. Hi ha un gran equip de gravació: dues sales típiques de ràdio, separades per un mirall. Anem a fer una birra.

Són 2/4 de 5 i a l’espai es respira un d’aquells ambients tan excitants, característics dels moments previs als grans esdeveniments. La gent parla efusivament, crida, balla, es barreja, es disfressa, ens contamina. Una barreja de subjectivitats vitals, vinguts de totes les parts del món i de qualsevol de les condicions de precari que ens ofereix la nostre vida, ens acull en la preparació de la gran festa dels precaris!(les fotos parlen per si soles!).

La festa dels precaris comença a la plaça de l’estació contaminada pel verí de l’alegria. Dues xarangues, dos camions amb música, el Xiquiprecario i el Supervivienda i unes ritmes improvisades amaneixen la rua precària amb un fort contingut reivindicatiu. Els drets no es demanen, es celebren! s’agafen!

Després de 3 hores de ballar pels carrers de Terrassa, havent contemplat l’aparició de la Santa precària, patrona de tots nosaltres precaris i migrants, i havent contemplat el seguit d’accions que ens varen permetre conèixer alguns dels punts conflictius de la ciutat, arribem a Vallparadís on la jornada finalitza amb un concert.

De 8h a 12h de la nit la gent es barreja entre ritmes de rumba i hip hop( Black Baudelaire) i amb un espectacle de Brake Dance improvisat.

Després del gran May Day comença el May Night a l’ateneu, que s’allarga fins…

Després d’una escapada com aquesta només ens queda preguntar-nos, quina es la pròxima experiència que anem a descobrir? Quin es el pròxim territori on anem a buscar-hi inspiració i un exemple del potencial que poden arribar a desenvolupar els centres socials?

Mou-te, qüestiona, observa i allibera’t de la rutina!




La resta de fotografies les podeu veure a http://picasaweb.google.com/centresocialvic/VisitaALAteneuCandelaMayDayLaRevoluciDelsPrecaris

1 comentaris:

Centre Social de Vic ha dit...

ooo que guapos, no m'extranya que acabessiu com vau acabar...
seguiu copulant, ai cooperant.